Qué es fa en una Psicoteràpia?
A partir d'una primera entrevista, el pacient expressa el motiu de la seva consulta i el psicòleg comunica una primera valoració del cas i dona informació sobre els tractaments psicològics, el seu funcionament i els efectes terapèutics que es poden esperar en funció dels problemes exposats.
Posteriorment el psicòleg ofereix concertar una serie d'entrevistes preliminars per tal de fer una exploració psicodiagnòstica de l'estat psíquic del pacient a través de la escolta atenta a la seva expressió verbal i emocional per poder determinar la conveniència o no de seguir una psicoteràpia o un altre tipus d'ajut psicològic (psicoanàlisi, visites de seguiment, consultes puntuals de suport psicològic, assessorament, derivació a altres professionals, etc.).
Si com a resultat de la valoració diagnòstica el psicòleg determina que el pacient ho requereix , es fa una proposta personalitzada de psicoteràpia. Si el pacient està d'acord es programen una sèrie de sessions periòdiques entre pacient i terapeuta dins un marc regulat i pactat per tal de portar-la a terme d'una manera estable i continuada per assegurar la seva eficàcia terapèutica.
Cada sessió ha de comptar amb un espai i un temps per donar lloc a la comunicació íntima i sincera que permeti crear un vincle de confiança i confidencialitat entre terapeuta i pacient.
Com pot curar un tractament on només es tracta de "parlar"?
Parlar sobre un mateix, és parlar dels sentiments que ens desperten diferents experiències de la vida quotidiana, dels pensaments que tenim, de la influència dels altres en el nostre comportament, dels problemes de la feina, de les dificultats amb la parella, amb els fills, amb la salut, etc.
Tot això, a partir de l'escolta i la intervenció professional del terapeuta, ajuda a desbloquejar situacions personals que obstaculitzen la resolució de conflictes emocionals. Els conflictes no resolts a la llarga poden derivar en autèntiques malalties.
Els progressos de la teràpia no només són l'efecte de poder "desfogar-se" sinó d'aconseguir un major auto-coneixement, tant de les nostres capacitats com dels nostres límits.
L'efecte terapèutic del "parlar" també influeix benèficament en el nostre organisme. Els sentiments i les emocions tenen una ressonància directa en el nostre cos. Està científicament demostrat que quan l'ansietat envaeix la nostra vida psíquica, també té un efecte perjudicial en la salut del nostre organisme, disminuint les defenses del sistema immunitari, fent que el nostre cos sigui més fràgil i vulnerable a les malalties.
Certs problemes emocionals als que un mateix no pot donar sortida "parlant", poden "sortir" expressats en dolencies somàtiques (dolors musculars, insomni, anorèxia, fibromiàlgia, trastorns gastrointestinals, disfuncions sexuals, etc.) que poden arribar a ser molt invalidants per qui les pateix si no es tracten també les seves causes psíquiques. La possibilitat de poder donar sortida "parlada" als conflictes anímics i de poder descobrir les seves significacions inconscients permet la superació o, si més no, l'alleugeriment significatiu dels malestars.
Les Psicoteràpies sempre duren molt de temps?
La durada d'una psicoteràpia depèn de diferents factors que no sempre es poden calcular d'entrada. Un d'ells és el tipus de malestar psíquic a tractar. El grau de gravetat de l'afecció i el tipus de personalitat del pacient determinen la durada.
No és el mateix un malestar reactiu a una circumstància vital traumàtica en una persona amb una personalitat saludable (p.e. depressió per la pèrdua d'un ésser estimat) que el tractament d'uns símptomes de llarga durada, crònics i molt fixats o que el d'una persona que pateix una malaltia mental crònica que cursa amb freqüents descompensacions. Per tant en el primer cas és possible que no calgui tant de temps com en el darrer cas. Normalment l'evolució que el pacient faci és el que marcarà el seu temps. És convenient que la finalització de la psicoteràpia sigui valorada pel psicoterapèuta i amb l'acord del pacient quan s'ha arribat a un grau de resolució simptomàtica i rectificació subjectiva suficients per garantir la sostenibilitat de la salut psíquica assolida i eviti posteriors recaigudes o descompensacions.
Cal afegir que existeixen altres modalitats de suport psicològic més breu i acotat en el temps quan l'estat psíquic del pacient ho permet.
El psicòleg prescriu medicació?
No, el psicòleg a diferència del psiquiatre, exerceix la seva acció terapèutica a través del vincle personal i de la paraula sense receptar cap medicació. No obstant el psicòleg pot valorar quan es precís que el seu pacient sigui tractat amb medicació i, en aquest cas, pot fer la indicació de derivar-lo al psiquiatra perquè aquest faci la prescripció psicofarmacològica. El psicòleg psicoterapèuta també pot tractar pacients que estiguin seguint una medicació psiquiàtrica i que es consideri convenient que de forma paral·lela puguin fer una psicoteràpia. En molts casos es pot donar la circumstància que el pacient faci tractaments mixtes o combinats de psicoteràpia i psicofàrmacs ja que, per a moltes afeccions psíquiques, és inclús el més indicat per a assolir una major eficàcia.
A partir d'una primera entrevista, el pacient expressa el motiu de la seva consulta i el psicòleg comunica una primera valoració del cas i dona informació sobre els tractaments psicològics, el seu funcionament i els efectes terapèutics que es poden esperar en funció dels problemes exposats.
Posteriorment el psicòleg ofereix concertar una serie d'entrevistes preliminars per tal de fer una exploració psicodiagnòstica de l'estat psíquic del pacient a través de la escolta atenta a la seva expressió verbal i emocional per poder determinar la conveniència o no de seguir una psicoteràpia o un altre tipus d'ajut psicològic (psicoanàlisi, visites de seguiment, consultes puntuals de suport psicològic, assessorament, derivació a altres professionals, etc.).
Si com a resultat de la valoració diagnòstica el psicòleg determina que el pacient ho requereix , es fa una proposta personalitzada de psicoteràpia. Si el pacient està d'acord es programen una sèrie de sessions periòdiques entre pacient i terapeuta dins un marc regulat i pactat per tal de portar-la a terme d'una manera estable i continuada per assegurar la seva eficàcia terapèutica.
Cada sessió ha de comptar amb un espai i un temps per donar lloc a la comunicació íntima i sincera que permeti crear un vincle de confiança i confidencialitat entre terapeuta i pacient.
Com pot curar un tractament on només es tracta de "parlar"?
Parlar sobre un mateix, és parlar dels sentiments que ens desperten diferents experiències de la vida quotidiana, dels pensaments que tenim, de la influència dels altres en el nostre comportament, dels problemes de la feina, de les dificultats amb la parella, amb els fills, amb la salut, etc.
Tot això, a partir de l'escolta i la intervenció professional del terapeuta, ajuda a desbloquejar situacions personals que obstaculitzen la resolució de conflictes emocionals. Els conflictes no resolts a la llarga poden derivar en autèntiques malalties.
Els progressos de la teràpia no només són l'efecte de poder "desfogar-se" sinó d'aconseguir un major auto-coneixement, tant de les nostres capacitats com dels nostres límits.
L'efecte terapèutic del "parlar" també influeix benèficament en el nostre organisme. Els sentiments i les emocions tenen una ressonància directa en el nostre cos. Està científicament demostrat que quan l'ansietat envaeix la nostra vida psíquica, també té un efecte perjudicial en la salut del nostre organisme, disminuint les defenses del sistema immunitari, fent que el nostre cos sigui més fràgil i vulnerable a les malalties.
Certs problemes emocionals als que un mateix no pot donar sortida "parlant", poden "sortir" expressats en dolencies somàtiques (dolors musculars, insomni, anorèxia, fibromiàlgia, trastorns gastrointestinals, disfuncions sexuals, etc.) que poden arribar a ser molt invalidants per qui les pateix si no es tracten també les seves causes psíquiques. La possibilitat de poder donar sortida "parlada" als conflictes anímics i de poder descobrir les seves significacions inconscients permet la superació o, si més no, l'alleugeriment significatiu dels malestars.
Les Psicoteràpies sempre duren molt de temps?
La durada d'una psicoteràpia depèn de diferents factors que no sempre es poden calcular d'entrada. Un d'ells és el tipus de malestar psíquic a tractar. El grau de gravetat de l'afecció i el tipus de personalitat del pacient determinen la durada.
No és el mateix un malestar reactiu a una circumstància vital traumàtica en una persona amb una personalitat saludable (p.e. depressió per la pèrdua d'un ésser estimat) que el tractament d'uns símptomes de llarga durada, crònics i molt fixats o que el d'una persona que pateix una malaltia mental crònica que cursa amb freqüents descompensacions. Per tant en el primer cas és possible que no calgui tant de temps com en el darrer cas. Normalment l'evolució que el pacient faci és el que marcarà el seu temps. És convenient que la finalització de la psicoteràpia sigui valorada pel psicoterapèuta i amb l'acord del pacient quan s'ha arribat a un grau de resolució simptomàtica i rectificació subjectiva suficients per garantir la sostenibilitat de la salut psíquica assolida i eviti posteriors recaigudes o descompensacions.
Cal afegir que existeixen altres modalitats de suport psicològic més breu i acotat en el temps quan l'estat psíquic del pacient ho permet.
El psicòleg prescriu medicació?
No, el psicòleg a diferència del psiquiatre, exerceix la seva acció terapèutica a través del vincle personal i de la paraula sense receptar cap medicació. No obstant el psicòleg pot valorar quan es precís que el seu pacient sigui tractat amb medicació i, en aquest cas, pot fer la indicació de derivar-lo al psiquiatra perquè aquest faci la prescripció psicofarmacològica. El psicòleg psicoterapèuta també pot tractar pacients que estiguin seguint una medicació psiquiàtrica i que es consideri convenient que de forma paral·lela puguin fer una psicoteràpia. En molts casos es pot donar la circumstància que el pacient faci tractaments mixtes o combinats de psicoteràpia i psicofàrmacs ja que, per a moltes afeccions psíquiques, és inclús el més indicat per a assolir una major eficàcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada