COMUNICAT DE LA JUNTA DE GOVERN DEL COPC (Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya) SOBRE LA INCIDÈNCIA DEL TDAH A CATALUNYA
Al llarg dels darrers deu anys s'ha constatat un augment progressiu de l'ús del diagnòstic de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH) en les diferents modalitats que estableix i descriu el DSM. Aquest augment, d’acord amb l’opinió dels nostres experts, ha estat provocat, en gran manera, per un sector de professionals de la salut defensors de tractar amb fàrmacs un conjunt de problemes conductuals o emocionals molt freqüents en la infància i considerats, fins ara, com un camp d'intervenció prioritària dels psicòlegs.
La multiplicació del diagnòstic del TDAH ha donat lloc al fet que hagi augmentat molt l’ús de medecines per a aquests problemes. Actualment, diverses organitzacions descriuen que un nombre important de nens entre cinc i setze anys, però també –i cada vegada més– d’edats inferiors, són tractats amb fàrmacs psicoestimulants (metilfenidat i atomoxetina), els efectes adversos immediats dels quals són força ben coneguts (augment de la tensió arterial i de la freqüència cardíaca, alteracions de l'alimentació i la son, alentiment del creixement estato-ponderal, alteracions propioceptives), mentre que encara són poc coneguts els efectes a mitjà i llarg termini del consum continuat d’uns altres fàrmacs. La rapidesa amb què s’ha produït aquest procés de farmacoteràpia i la magnitud a què ha arribat els darrers anys han comportat dictàmens dels organismes internacionals més importants (Comitè de Drets dels Infants de la UNESCO,i Organització Mundial de la Salut), que interpel·len l’Estat espanyol amb relació a les causes d’aquesta situació.
El TDAH és una entitat controvertida i polisèmica, clínicament i acadèmicament. Un nodrit grup de professionals dels àmbits mèdic i psicològic en qüestiona l’existència com a trastorn amb una etiologia i una patogènia específiques. Les posicions d’autors de tant de prestigi com Leon Eisenbergii o Jerome Kaganiii han tingut un gran ressò, però són molt nombrosos els psicòlegs i psiquiatres que qüestionen l’existència mateixa del TDAH o, si més no, el sobrediagnòstic, que es dóna cada vegada més. En absència de marcadors biològics específics, força generalitzables, les afirmacions que defineixen el TDAH com una patologia hereditària del neurodesenvolupament són només una part confirmada de la investigació actual.
Des d’una perspectiva diferent, el TDAH pot fer referència a un conjunt de símptomes (impulsivitat, inquietud motriu, dificultats per a concentrar-se en una activitat) presents en molts quadres psicopatològics que responen a causes molt diverses i que necessiten, per tant, uns enfocaments diferenciats que el sobrediagnòsticiv del TDAH acostuma a enfosquir i confondre.
És evident que en alguns casos l'ús d'algun dels fàrmacs esmentats pot ser indicat, però sempre en el context d'una intervenció psicoterapèutica i amb un estricte seguiment mèdic, mentre que en molts altres casos allò que es detecta (conductes més o menys disruptives en el context escolar o familiar, manca d’atenció o concentració en tasques escassament engrescadores) ha de ser tractat amb un enfocament psicoeducatiu que tingui en compte un conjunt de circumstàncies i de factors propis del nen i del seu entorn. Les nostres aportacions als responsables polítics van en aquesta direcció.
Constatem, però, que el diagnòstic del TDAH comporta, en la immensa majoria de casos, un únic tractament, el farmacològic, mantingut durant períodes llargs i sense cap seguiment mèdic. A més, el suposat caràcter orgànic que comporta el diagnòstic del TDAH esborra la dimensió subjectiva del problema i pot empènyer els adults que tenen cura del nen (pares i mestres) a interpretar tot el seu comportament com a efecte d’aquesta suposada malaltia i a abandonar les seves responsabilitats específiques.
Com és ben sabut, la situació actual de crisi econòmica global ha comportat retallades importants en les prestacions pròpies de l’estat del benestar, de manera que l’educació, la sanitat i els serveis socials són en un procés de reducció i privatització que afecta les condicions de treball dels professionals i, per tant, la qualitat de l’atenció que reben les persones. L’ensenyament públic, en particular, passa per un procés de reducció de mitjans materials i humans que, indubtablement, incideix en els resultats escolars dels nens.
En aquest context la Conselleria d’Ensenyament planteja que una de les causes més importants per a explicar els nivells elevats de fracàs escolar –deixant a part els factors sociofamiliars, les situacions de precarietat i atur, la massificació de les aules i el descontentament dels docents– és l’alta prevalença del TDAH. En conseqüència, endega un pla de treball destinat a elaborar instruments (la guia sobre el TDAH en versió per a les escoles i per als EAP) que possibilitin la detecció, el diagnòstic i el tractament dels nens afectats, suposadament, d’aquest trastorn.
Aconsellem la màxima prudència a l’hora de valorar realitats tan complexes com el fracàs escolar o categories clíniques tan qüestionades com el TDAH.
Les conclusions d’un estudi elaborat per les autoritats sanitàries dels Estats Unitsv sobre l’evolució del diagnòstic del TDAH els darrers deu anys i el tractament amb psicofàrmacs de nens i adolescents són ben coincidents amb les que han presentat uns estudis fets a l’Estat espanyolvi o a Catalunya:vii un excés alarmant de diagnòstics nous que implica, d’una banda, un abús de la medicació amb psicoestimulants i, de l’altra, un creixement desmesurat del compte de resultats de les empreses que els fabriquen i, simultàniament, de la despesa farmacèutica.
El COPC ha estat convidat a participar en la comissió que elabora la guia sobre el TDAH adreçada als EAP i la guia sobre el TDAH que elabora el Departament de Salut. La nostra participació en aquesta comissió parteix d’una posició crítica i alhora de la voluntat de no quedar exclosos en aquest procés. Tenim el deure de remarcar la inconveniència i la inoportunitat del sobrediagnòstic a partir d’una certa detecció i la importància de considerar l’opinió dels professionals que treballen a les xarxes d’atenció per a la població infantil i juvenil, als quals el COPC, d’alguna manera, escolta i representa.
A què respon la voluntat d’elaborar una guia sobre el TDAH per a aplicar-la a les escoles de Catalunya? Qui assessora en aquesta qüestió el Departament d’Ensenyament? Serà possible de tenir en compte l’opinió d’una part molt important dels professionals de la psicologia implicats en els àmbits educatiu, social i clínic?
Volem recalcar la voluntat del COPC de col·laborar amb les administracions i, en particular, amb els departaments d’Ensenyament i de Salut a través dels consells i òrgans en què ja participem i amb relació a qualsevol consulta addicional.
Tenim un compromís amb la defensa de la professionalitat, del saber i de la competència de les psicòlogues i dels psicòlegs de Catalunya. Demanem formalment que en l’aplicació de la guia i de qualsevol altra mesura es consideri seriosament la preocupació dels professionals de les xarxes esmentades (CDIAP, CSMIJ, EAP, EAIA, serveis socials, entre unes altres). Considerem de gran valor les seves aportacions com a coneixedors directes dels nombrosos factors que intervenen en la problemàtica del fracàs escolar a Catalunya i de la diversitat de les manifestacions psicopatològiques en la infància.
La Junta de Govern del COPC
16 de setembre de 2013
I-Convenció sobre els Drets de l’Infant. Comitè dels Drets de l’Infant. Examen dels informes presentats pels estats part en virtut de l’article 44 de la Convenció. Observacions finals: Espanya. http://www.de0a18.net/pdf/drets_observacions.pdf
II- http://www.lavanguardia.com/vida/20130527/54374878936/deficit-atencion-ninos-ficticio.html
III- http://www.spiegel.de/international/world/child-psychologist-jerome-kagan-on-overprescibing-drugs-to-children-a-847500.html
IV- http://www.evidenciasenpediatria.es/DetalleArticulo/_LLP3k9qgzIh7aNQBiadwmaMOISQgCOX0QRdJF5oH_8qV_RztPGwSo8LU28cFLXPyt899BQG7qYAii0KRQyDQ0w
V- http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/04/02/actualidad/1364903542_739753.html
http://www.psychologytoday.com/blog/suffer-the-children/201203/why-french-kids-dont-have-adhd
VI- Evaluación de la situación asistencial y recomendaciones terapéuticas en el trastorno por déficit de atención e hiperactividad. Departamento de Sanidad y Consumo del Gobierno Vasco:
http://www9.euskadi.net/sanidad/osteba/datos/e_10_09_trast_hiper.pdf
VII- Anguera, M.T.; Moya, J. (2010). Problemes de comportament en els infants i adolescents de Catalunya. El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat i els trastorns de conducta. Necessitats educatives que generen. Departament d’Educació. Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Departament/Publicacions/Col_leccions/EducacioInclusiva/Educacio_inclusiva_4.pdf
http://www.ciimu.org/images/stories/CIIMU/Noticias/Pre_programa_TDAH_gener2013.pdf
http://www.sepypna.com/noticias/2012-02-23-presentacion-libro-tdah-coordinado-por-merce-mabres/
