És evident que la nostra societat ha experimentat una forta transformació en els últims
temps. Una de les conseqüències positives d'aquest fet és que el pare a poc a poc s'ha anat
implicant en la seva paternitat fins i tot des d'abans que neixi el fill. Així, sovint va amb
la seva parella a les classes de preparació al part, vol estar-hi present, comparteix la
baixa laboral per paternitat substituint la mare durant algun temps, més endavant participa
en la vida escolar del nen, etc.
Veiem doncs que els papers de pare i mare no quedan tan delimitats, sino que es compar-
teixen més .
Actualment la família tendeix a sobreprotegir els fills, però el nen necessita que li posin
límits tant com rebre afecte. És convenient d'anar a una quan es tracta de posar límits al
fill. Aquests límits han de ser estables, donats amb convicció i compartits pel pare i la
mare. Per aixó és tan necessari que parlin entre ells sobre l'educació que volen per als
seus fills i que arribin a un acord, perquè la família és un entrenament per a la vida.
Rosa M. Serra
Gabinet de Psicologia Clínica
